Diploma

Edicte de Fontainebleu, 1685

Per a les ciències històriques, el diploma (del llatí, díplōma, i del grec clàssic: δίπλωµα, significant «doblegat»)[1] és un document emanat generalment d'una autoritat sobirana[2] o d'una entitat oficial, conferint o testificant un dret (patent, butlla), un títol (nobiliari, professional), un reconeixement (condecoració, premi) o un títol acadèmic (grau, màster, doctorat).[3] Comporta elements d'autenticació mitjançant uns signes de validació com pot ser un segell, un monograma, una signatura manuscrita o un reconeixement de l'escrivà.[4] És part de l'objecte d'estudi de la diplomàtica.[5]

Però un diploma també, des del punt de vista més concret de la Diplomàcia, era un document oficial, «una carta de recomanació o que atorgava una llicència o privilegi»,[6] remesa per l'autoritat suprema d'una entitat política sobirana a les autoritats d'una altra, per informar-los que el posseïdor exercia funcions de representació oficial i per sol·licitar-los certs privilegis per al funcionari en la jurisdicció del destinatari.[6] Aquest document es caracteritzava per estar doblegat,[7] i en algunes ocasions cosit[8] en raó que el contingut era una comunicació privada entre el remitent i el destinatari. El document es lliurava doblegat, i contenia una recomanació oficial —amb certs poders— per a aquells funcionaris que es dirigien a un altre país o província d'un imperi. El portador del «plec» o diploma era ipso facto un diplomàtic.[9]

  1. Echegaray, Eduardo. Diccionario general etimológico de la lengua española 2 (en línia) (en castellà), 1887, p. 842 [Consulta: 23 març 2019]. 
  2. «diplôme». A: Trésor de la langue française (en línia) (en francès). Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales [Consulta: 1r novembre 2022].  (Accepció A)
  3. «diplôme». A: Trésor de la langue française (en línia) (en francès). Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales [Consulta: 1r novembre 2022].  (Accepció B)
  4. «Un diploma (en francés)». Arxivat de l'original el 23 de març de 2019. [Consulta: 23 març 2019].
  5. «La Diplomática (en francés)». Arxivat de l'original el 6 de desembre de 2016. [Consulta: 23 març 2019].
  6. 6,0 6,1 Hoad, T. F. [ed.]. The Concise Oxford Dictionary of English Etymology (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1996. ISBN 9780191727153. 
  7. Tiedeman, Anna. Branding America: An examination of U.S. public diplomacy efforts after September 11, 2001. Medford, Estados Unidos: Tufts University, 2005. 
  8. Ortiz Mina, Pedro Habib. El nuevo rol de la diplomacia parlamentaria en México: 1994:2002. Ciudad de México, México: Facultad de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Nacional Autónoma de México, 2004. 
  9. Basave Fernández del Valle, Agustín. Filosofía del derecho internacional. Ciudad de México, México: Universidad Nacional Autónoma de México, 2001. 

Developed by StudentB